Jornada de Rugby Lliga a Perpinyà

Demà, dimecres 12 de maig, els Cocodrils de la URL pugen a Perpinyà per a la Segona Jornada de Rugby XIII.

Serà un dia de rugby, germanor i diversió per a tothom.

Enguany els cocos pugen molt curts d'efectius, així que si, algun coco desaparegut vol donar un cop de mà... truqueu al Brutus (650131587).

Som els actuals campions de Catalunya i tenim la possibilitat de revalidar el títol. Sembla una tonteria dir això... però podem fer història. Quan es parli d'aquí a molts anys dels inicis del Rugby League a Catalunya i Espanya, es parlarà dels Cocodrils com l'equip de referència als orígens.

I nanos... us ho dic per experiència... sortir a la Wikipedia o a una enciclopèdia normal com a personatge que va fer història... és GRANDE!!!

Així que, a per totes!!!

Tenim el sotscampionat de Catalunya en masculí i femení i la Bota Cup en Masculí... la Cheibols encara es pot assolir... però, el Rugby XIII, està a les portes d'amanir un any increïble per el nostre equip.

Segur que els cocos, cocos, cocos.... segur que els cocos... GUANYARAN!!!

Però... et necessitem per fer-ho realitat!!!

Ermen

Ens adjudiquem la Bota Cup 2010

Eren les 7:15 del matí... recent dutxat i preparant-me a base de cafè per afrontar un altre dia... veig que tinc un correu electrònic... era en My God... enviant el clàssic correu etílic a les 3:06:52 de la matinada... fent una crida a l’orgull cocodril*.

Un any més... els cocos, comandats pen Satan i capitanejats pel Butit... anaven a la conquista de la terra del fuet!!!

Aquest any però... seria un any de vergonya... les coques... ni una coca... no els acompanyaven. NI UNA!!!

Tot i així... els cocos... som cocos… I si una cosa ens caracteritza és la implicació i l’orgull per pertànyer a aquest equip... i... 10 valents enfilaren cap a VIC.

Es tractava d’un equip mediocre (dixt. Satan), composat per la cream de la cream cocodrila: Butit, Sucius, Pichot, Zantac, Bandoler, Divo, Ratatouie, My God, Hugo Plaff i Branychuels... personalment... crec que un equipàs!!!

I ho demostren els resultats:

Primera volta: (El resultat reflexa el nombre de marques... no hi havia conversions)

Cocos vs Centaures 6-0

MVP My God amb sonades escapades per la banda imposant la seva velocitat increïble.

Cocos vs Taurons 4-3

MVP Satan liderant l’atac cocodril i frenant en defens a uns taurons hypermotivats que ens tenien moltes ganes.

Cocos Vs Aligots 4-2

MVP Butit que va saber reaccionar al joc violent i agressiu dels gironins amb encara més agressivitat. ¡¡¡Punyos fuera!!!

Amb aquesta impressionant primera volta els cocos es classificaven com a primers de grup per a la gran semifinal contra els Ossos d’INEFC.

Just en aquest moment arribaven els reforços: Koala, Cutty i Ermen que venien de les seves respectives feines i compromisos.

Cocos vs Ossos 4-1

La semifinal fou un partit força desordenat on els cocos van marcar el tempo del partit demostrant millor conjunció i experiència... el resultat:; 4 a 1 pels cocos que hagués pogut ser més ampli si hagués pujat al marcador una marca mal anul·lada al Divo i ens haguéssim precipitat menys en moltes passades. Tot i així un gran partit.

Sense cap dubte l’MVP del matx fou Brandao amb una intensitat increïble i molt empenta.

A l’altre semifinal els Hobbits (novatos de l’UdVic) van donar la sorpresa del campionat eliminant a les velles estimades del Satan les Dancing Queens (veterans de l’UdVic).

Per tant la final fou entre els Hobbits de Vic i els Cocos de la URL.

Cocos vs Hobbits 3-1

Els cocos sortien confiats... havien vist jugar als menors i sabien que es tractava d’un equip molt desordenat i poc experimentat.

Però... les coses no foren fàcils... els Hobbits eren ràpids, lluitadors, valents i no feien presoners... jugaven com si fos la final de la copa del món... arribant sempre a placar a l’últim moment... llançant-se a ràfegues contra els nostres homes grans per frenar-los a costa de la seva salut... lluitant cada pilota com si fos l’Anell Únic... aplicant un antijoc constant fruit del desconeixement de les normes i de la permissivitat arbitral... als Hobbits no se’ls tenia que subestimar.

Els cocos es van avançar aviat amb una marca de força, única manera de trencar una defensa tan ràpida i mòbil.

Però els Hobbits, comandats pel gran Gandalf el Tripat sabien quina era el nostre punt fluix... el nostre líder, en Satauron fou hostigat constantment pels petits i va rebre, literalment, una pallissa... això es transmeté amb una pèrdua de pilota que els de la comarca aprofitaren per igualar el matx just abans de la mitja part.

El nostre líder va intentar fer la guerra contra els petits ell sol i el resultat fou més contusions al seu cos i una greu lesió de turmell que requerirà segurament una mica de gel i algun ibuprofè!!!

Satauron perdé els nervis i l’ancià MariaEnt el sancionà amb bastants cops de càstig...

Però no tot estava perdut... nosaltres contàvem a les nostres files amb un autèntic troll de les cavernes que es desfeia dels Hobbits com si fossin mosques... el gran Brutus... amb dues marques de potència, amb 5 hobbits a l’esquena en cadascuna definia el marcador final: 3-1 pels cocos i s’establia com l’MVP de la gran final.

Cal remarcar que a la final també li van anul·lar injustament una marca al Divo... la teva mitja melena rossa... és la gran enveja d'en Marià!!! No t'ho prenguis malament...

Una gran jornada esportivament on només cal lamentar la greu lesió d’en Zantac que el mantindrà apartat del rugby 2 o 3 hores i l'absencia d'en Marco que tenia hora a la maternitat del Hospital de la Sagrada Familia per a una ecografia... felicitats papi!!!

Però la festa continuava... aprofitant la lesió d’en Satan, els cocos envoltaren un barril de birres i començà la jarana... aquí els nostres novatos van fer una bomba de fum cap a les dutxes i els grans triomfadors foren els Ossos d’INEFC (per variar) seguits de prop pels motivats Hobbits que prometen donar molta guerra en un futur.

Poc després a les dutxes es va produir una situació tensa entre el Satan i el Ratatuie... que deixà al nostre capità... per primer cop a la seva vida... escandalitzat!!! Qui vulgui detalls... que vingui a la pròxima Bota Cup!!!

Del camp vam enfilar al Bar-Pub on es reuneixen normalment els Garrins de Vic i vam tenir uns moments entranyables de camaraderia cocodrila i vam xerrar i xerrar sobre el futur de l’equip i la vergonyosa plantada de les coques... el nostre líder espetà: “les coques no ensenyen pit, no volen jugar a rugby, congenien amb l’UB i l’UPC, les coques... han de desaparèixer i convertir-se en les nostres cheerleaders!!!”.

Els aplaudiments foren sonats... els cocodrils estaven enfadats... tot i així... finalment en Satan digué: “hem de deixar-les existir... de moment han canviat cada any totalment la plantilla... però alguna, poques... sembla que els comença a agradar el rugby... potser algun dia puguem parlar d’una Vieja Guàrdia femenina, qui sap?”.

Les drogues i l’alcohol el començaven a afectar... però al seus ulls es reflexava el carinyo que sent per a les seves filles... que no son com un pare espera que siguin... però que vulgui que no... son les seves filles.

Després aparegueren els uns Taurons completament etilitzats que es lamentaven de la derrota soferta a les nostres mans al camp de rugby... intentaren desafiar-nos a càntics... però foren de nou humiliats... són i seran, sempre, els nostres germenas petits... sempre un passet darrere les nostres reptilianes cues.

La nit continuà amb el gran sopar que ens van oferir les novates de les garrines que es van tirar 4 hores cuinant per a tots els equips... un autèntic femení que si que estarà a la cocos.

Aquí... jo ja vaig fer la meva personal i clàssica Bomba de fum... tinc 23 anys i ja no aguanto com quan en tenia 25... je, je.

La nit de VIC... segur que va aportar molt als nostres valents comandats pel nostre més estimat Vigatà My God!!! Un crac que es sentia feliç de jugar un any més a casa seva... us deixo el seu mail perquè entengueu com viu els cocos el nostre germà:

* "Cocodrils:

Com tots debeu saber, dema a Vic es disputara la bota cup . Es un torneig de rugby seven al qual es viu l'essencia pura del rugby universitari(l'esport que a tots ens emociona:rugby, bon rollo, birra, noies que ensenyen els pits constantment....). 

Perque tots mentengueu es com la cocos cup Vigatana. Aquest torneig el varem guanyar nosaltres, els cocodrils, l'any passat amb una victoria contundent pero molt disputada. 

Aixis que aquest any no podem permetrens el luxe de deixar el llisto baix. Tot aixo be de que avui parlant amb el capita. m'ha comentat de que hi ha poc quorum. 

Cosa que puc mitg entendre ja que tenim un calendari molt atepeit, pero a la vegada em crea una certa engoixa ja que tenim una llarga plantilla i que a la rectra final d'aquesta gran temporada tenim que demostrar tots junts qui som i qui em set tot aquest glorios any. Perque aquest any encara no s'ha acabat!! 

Per lo tant demano a tots els Veterans, els Novells i fins i tot a la Vieja Guardia que fem tos un esforç per revalidar el titol de l'any passat. La Bota Cup. 

Dema sera un gran dia on si fa falta sangrarem sang verda, groga i negre per continuar demostrant que els cocodrils eren, son i seran el millor equip de Rugby universitari que hi ha agut mai. una abraçada. MyGod!"

Moltes gràcies a tots per aquest garn dia de rugby... us estimo una barbaritat.

Ermen

Bota Cup

Aquest pròxim dijous dia 6 de maig, els cocos estem invitats a la Bota Cup, un torneig de seven germà petit de la nostre gran Cocos Cup i que enguany celebra la seva quarta edició... els cocos som el flamants vencedors de la última edició, tant en masculí com en femení... i per això... és important que conservem la bota a les nostres vitrines.
Enguany... potser aprofitarem el viatge per jugar el partit aplaçat de la Cheibols League contra els Garrins de Vic (informació a confirmar). Sigui com sigui, els misters, Zantac and Krusty, convoquen a tot l'equip per participar al torneig... hi haurà jarana, birra, germanor, bon rollo i per sobre de tot... el més important... RUGBY!!!
Dilluns el My God ens explicarà la segona part de la Bota Cup... o sigui la Nasty-VIC-ious Night.
Sigui com sigui, dilluns piles a tope i dijous a pasar un gran dia de rugby a VIC.
Pels que no teniu memòria enganxo la crònica de l'any passat... fou una jornada èpica!!!


BOTA CUP 2009
Ahir,dijous 16 d'abril, a només una setmana del dia predilecte dels cocos (Sant Jordi, en que les coques i els cocos fan el que millor saben fer entre ells: estimar-se), un petit contingent de cocos es va embarcar en els seus cotxes per anar a conquerir un dels trofeus més històrics del rugby universitari: La BOTA CUP.
Un torneig que enguany celebrava la seva cinquena edició i que organitzen els Garrins de la Universitat de Vic. Un equip jove però que ha entrat amb força dins del panorama universitari i que demostra temporada rere temporada ser portador de l'esperit rugbístic més autèntic.
Els cocos, per variar, van arribar tard, però, com que els germans de Vic ja ens coneixen, ens van esperar.
Després d'un dia plujós, on a Vic va caure pedra i tot, amb els cocos va arribar el sol i es van iniciar els partits.
En l'apartat masculí, els cocos es mostraven intractables, amb una profunda plantilla carregada de qualitat, es van anar desfent dels seus rivals (INEFC Barcelona Ossos, UPF Taurons i UDG Aguilots), amb “abultats” resultats (el resultat més curt va ser de 9 assajos a 1 contra els ossos) i mostrant una fermesa defensiva digna d'elogi (en tot el torneig només van rebre un assaig en contra).
Pel que fa a les noies, viatjaven una mica més delmades. Només sis valentes van comparèixer al torneig. Tot i així van rebre suports puntuals d'amigues d'altres equips i d'excoques com la Clara.
Elles tampoc van conèixer la derrota. Tot i així els partits van ser durs i força disputats, però amb els ànims d'una Eli lesionada i d'uns cocos orgullosos de les seves coques, les noies es van anar imposant a les seves rivals demostrant un esperit de lluita modèlic.

Un cop finalitzada la fase prèvia, es van disputar les dues semifinals. Per una banda els cocos es van desfer amb contundència dels Geriàtrics UDV (un equip format per autèntics veterans que doblaven amb escreix l'edat del coco més veterà present (Papi Ermen) que ja suma 22 anys i mig.
A l'altre banda, les Dancing Queens de VIC es van desfer d'un pupurri Viguenc força combatiu, reforçat per elements dels Ossos.
Abans de la final es va fer un partit de germanor entre dos equips formats per totes les noies participants al torneig on es van veure detalls de molta qualitat i on les coques van guanyar i perdre, ja que estaven barrejades. Això si, a nosaltres ens van guanyar el cor de per vida. El partit va finalitzar amb una dansa col·lectiva al més pur estil excursionista, on, per decepció de la multitud, no es va veure pit.
La final masculina només va durar 5 minuts. Els Dancing Queens, al veure's traïts pel Satan (la queen més gran del torneig) es van mostrar força violents i després d'un contundent placatge del nostre BarbieCoco van iniciar una tangana innecessària més reflex de la impotència que sentien (en cinc minuts perdien 6 assajos a 0) que del comportament dels cocos que en tot moment va ser de ferplay i respecte al rival, menjant-se més d'una bufetada per l'amor a aquest esport i per la filosofia del torneig.
En definitiva, una acció puntual, vergonyosa, d'un garrí, que va significar la suspensió de la final, però que no va aconseguir embrutar una jornada magnífica de rugby coronada amb uns jocs extrarugbístics al tercer temps on es van imposar amb una contundència aclaparadora els Ossos de l'INEFC Barcelona. Tota una demostració!
Al sopar i entrega de premis regna la llei del silenci (lo que pasa en Vic, en Vic se queda). Haurem de consultar al Topo. Qui és el topo???????

Ermen

Trista eliminació

Avui les nostres noies tampoc han tingut el seu millor dia.
Després de la dura derrota d'ahir conra la Universidad de León, les nostres heroïnes van recuperar els ànims amb una tarda de platja i una vesprada a base de pinchos & chacorins.
Les novates, van animar d'allò més la nit donostiarra calçades amb els seus pompons, les seves minifaldilles, les seves lligues i sobretot el seu encant.

Amb la consigna: als voltors de la UPC ni somrriure'ls, les nostres coques es van apoderar de la nit del barri del Gros.

Estaven a tope... però... avui tenien la prova de foc i totes ja eren a l'hotel a les 2h.

Aquest matí, esmorçar, nervis, algun càstig a la impuntualitat, bon humor i moltes ganes de millorar la imatge del dia abans.

El primer partit, era, a priori, senzill. S'enfrontaven a un equip molt conegut; les centaures de la UAB.

Ha estat un partit entretingut on les coques han imposat la seva millor tècnica i el seu joc de conjunt.

El resultat 37 a 0 per les nostres amb 2 marques de la Reichel (ets molt bona) i una de la Maria “pellejos” Asenjo.

El segon partit ha suposat un cop molt dur per a la moral de les nostres noies. L'equip rival, la Universitat Catòlica de València, comptava en les seves files amb varies jugadores de la selecció valenciana.

Les coques han sortit en tromba i amb dos marques molt elaborades, finalitzades per la Reke es posaven amb una clara avantatge al finalitzar la primera part: 10-0.

A la segona part les coques s'han relaxat i a falta d'un minut el resultat era de 10-7. Després d'una llarga i èpica defensa per part de les coques, les valencianes han trobat un forat dins la defensa i amb el xiulet final aconseguien la marca de la victòria: 10-14 i se'ns complicava l'encreuament per a vuitens de final.

S'han vist plors i cares de tristesa, però les veteranes, han animat a l'equip que s'ha concentrat al màxim de cara a la gran prova de foc... la Universidad Politécnica de Madrid, amb dues jugadores internacionals i amb un historial molt envejable en la història dels Campionats d'Espanya.

Però no ha pogut ser... la Politécnica ha estat un equip molt dur, que ha ratllat l'antijoc durant tot el matx i ha imposat la seva superioritat física.

S'han vist detalls molt lletjos per part de les Madrilenyes; les agressions i el joc dur que imposaven s'escapava molt de l'esperit que s'espera d'un campionat universitari de qualsevol esport i molt menys d'un de rugby. Estil belga total.

El resultat, 36-0 per les de Madrid ha estat un dur cop que ha deixat la moral de les nostres noies força tocada.

La nota negativa, la lesió de la Ingrid (sembla ser que ja està bé, només ha estat impotència) i el mal sabor de boca que els ha quedat a les nostres noies després de sortir apallissades tant física com esportivament.

Però... això és el rugby... s'aprèn de la derrota, de la injustícia, del dolor... i... aquestes noies porten el rugby a la sang... i al poc estaven venent samarretes a tope i ballant balls tradicionals bascos amb altres universitàries que també... saben gaudir d'uns campionats.

Ara, després d'una bona becaina, un ocellet m'ha dit que les veteranes ensenyaran els secrets d'un bon bateig a les nostres novates...que... estan alterant la nit basca ben equipades al més pur estil Arabit... infermeres cachondes al poder!!!

Demà surten a les 12h de San Sebastià i es calcula que arribin sobre les 19h o les 20h a la Teixonera... si algú les vol anar a rebre... estic segur que ara necessiten més que mai el nostre recolzament.

Felicitats a totes per aquest any increïble.

Ermen

Campionat d'Espanya: primera Jornada

Les nostres coques s'han endut un dur correctiu en la primera jornada.

Tenien match a les 11 contra la Universitad de Vigo, les quals no s'han presentat. 7-0 per les coques. I partit contra la potent sotscampiona d'Espanya, la Universidad de León, unes velles conegudes, a les 14h.

Després d'estar 3 hores veient partits, podia semblar que la concentració no seria la idònia. Però rés més lluny de la realitat. Els entrenadors havien motivat molt bé a les noies i aquestes sortien amb ganes de menjar-se a les responsables de la nostre eliminació en les dues últimes edicions del Campionat d'Espanya.

Però... les coses no van sortit del tot bé. Les nostres van acusar els nervis i la pressió i van sortir molt desordenades, amb poca profunditat i amb certa por. No por a les rivals, sinó por a l'errada. Fet que va propiciar un joc massa lent i conservador que afavoria a les potents jugadores de León, molt més fortes físicament i més conjuntades i experimentades en el joc de penetració.

El resultat reflecteix una clara superioritat de les Lleoneses: 31-7.

La nota negativa, la baixada de braços de les nostres jugadores al veure la superioritat de les rivals que ha propiciat l'exagerat resultat.

Això, després de la xerrada motivant de la Pati de ben segur que es corregirà avui.

La nota positiva, la gran marca màgica de la Reichel, emulant als seus dos entrenadors, creadors de fantasia rugbística. Xut, cursa, recuperació, finta, finta i marca per velocitat!!! Si, amics meus, parlem de la Reichel!!! Increïble!!! Reichel... ets molt bona!!!

Al tractar-se d'una jornada força curta, les noies han aprofitat per visitar la platja de la Concha i millorar el seu bronzejat.

Algunes, les més valentes, han pres una sessió reparadora de crioteràpia a les aigües del Mar Cantàbric.

La resta es difon en la nebulosa dels “chacorins” i dels “zuritos” de cervesa, entre pincho i pincho...

Com diu el gran proverbi cocodril... el que passa a San Sebastià... queda a San Sebastià!!! Quin perill!!!

Avui, jornada intensa amb 3 matchs que s'han de guanyar per assolir un bon encreuament a les finals.

Coques Vs León (7-31)

1-Maria Goday (Tremenda)

2-Elisenda Troguet (Pitets)

3-Patricia Colomina (Pati)

4-Raquel Erro (Reichel)

5-Carla Areny (Perrins) (C)

6-Anna Rodíguez (rodri)

7-Ingrid Bernat (Reke)
8-Georgina Cruz (Gina)
9-Tania Rubio (Tania)
10-Laura Serlavós (Laura)

Entrenador: Marco Lora (Sweet Dreams)

Delegat: Martí Bernal (Negre)

La resta de noies han aprofitat per escalfar amb el col·lectiu i entrenar de cara a la jornada d'avui que requerirà més jugadores, vista la seva exigència.

Ermen

La Conquesta de San Sebastià!!!

Les nostres noies han sortit avui a les 12:30 del migdia cap a San Sebastià per participar al Campionat d'Espanya Universitari de Rugby 7 Femení.
Aquest matí a la Teixonera l'ambient era immillorable. Molt bon rollo i nervis en pell per al que serà, per moltes, la majoria, el seu primer campionat d'Espanya.
Les veteranes, però, no es mostraven tampoc massa tranquil·les... una fase final... no és qualsevol cosa. És el premi al bon fer i al treball del dia a dia durant tota la temporada. Una temporada marcada per una climatologia força exigent.
Les veteranes anaven mostrant les seves millors gales amb la samarreta oficial i el... per fi aconseguit xandall de la uni.
Les novates anaven vestides d'esportistes tradicionals basques seguint les directrius de les seves veteranes i demostrant un profund coneixement de la cultura eusquera.
El pobre Martí estava totalment blanc i atabalat davant la perspectiva d'un viatge amb 16 coques motivades a tope. La màgia caribenya l'ajudarà a sobreviure. Segur!
Els cocos suporters que les acomiadaven, encantats de veure a un grup tan conjuntat i amb una mentalitat immillorable per assolir la final.
L'entrenador, en Marco Lora, viatjava cap a Donosti des de Madrid on malauradament, avui, ha perdut la promoció d'ascens a Divisió d'Honor, contra el potent Alcobendas RC.
La capitana Perrins i la seva inseparable Pitets, havien anat directament des d'Andorra per inscriure les noies a temps.
Per tant: 18 valentes dirigides pels seus dos entrenadors, van camí al País Basc, per deixar el nom dels Cocos ben alt.
És una pena que només puguin jugar 14, però... aquí s'ha demostrat que aquest grup és un equip de veritat i que van totes a una.
Molta sort a totes i a gaudir d'aquesta experiència. És única, creieu-me.

Entrenadors:
Marco Lora (Sweet Dreams)
Marti Bernal (Negre)

Jugadores:
Carla Areny (Perrins) (Capitana)
Raquel Erro (Reichel) (Co-Capitana)
Patricia Colomina (Pati) (Delegada-fisioterapeuta-jugadora) (La jefa... joé)
Elisenda Troguet (Pitets) (Veterana)
Anna Rodríguez (Rodri) (Veterana)
Maria Goday (Tremenda) (Veterana)
Tania Rubio (Tania) (Veterana)
Laura Serlavós (Laura) (Veterana)
Laia Esplugues (Laia) (Veterana en condició de novata)
Georgina Cruz (Gina) (Novata)
Julia Turull (Croqueta) (Novata)
Eli Calbet (Eli) (Novata)
Maria Asenjo (Pellejos) (Novata)
Lara Vidal (Monzón) (Novata)
Marta Jara (Marta) (Novata)
Saray Prat (Saray) (Novata)
Maria Brú (Maria) (Novata)
Ingrid Bernat (Rekesón) (Novata)

Ermen

Taules a la Primera Calputa Cup

La primera Calputa cup es salda en empat!!! 12 a 12. S'ha parlat molt de l'homoséxual de l'árbit, però el resultat fa justícia al gran i igualat partit que s'ha viscut.

Un extraordinari partit on els novells dels cocos han demostrat que volen jubilar als veterans de l'equip, jugant amb molta empenta i valentia.

Els taurons, no tan novells, però amb un esperit 100% “cheibol”, han posat les coses difícils als cocos; sobretot en davantera.

Sigui com sigui, un immillorable resultat per a la primera Calputa Cup del rugby universitari català.

Aquest trofeu es jugarà any rere any entre els novells d'ambdós equips germans i suposarà un esdeveniment especial dins del trofeu de la Cheibols League.

A la nit, al Wilson s'ha fet l'entrega de la Cheibols League als dos novells més destacats (Melendi pels Taurons i Antibiótico Mini-Massimo pels cocos).

Una nit amena, on ha regnat el bon rollo i el caos entre els dos equips germans... destacar que els cocos, un cop més hem reunit a més efectius, 23 + 4 suporters, pels 21 taurons + 2 suporters.

Això si, a la Touch femenina... les Taurones han humiliat a unes poc motivades coques que han avergonyit a la seva “Vieja Guàrdia”. Pati... han de tornar de San Sebastian ben entrenades!!!

Sigui com sigui... un gran dia pel rugby universitari.

La nit segueix... qui sap si... avui... dia de Sant Jordi... naixerà l'amor entre algun/a coco/a i algun/a tauró/na.

Ermen