dimarts, 6 de setembre del 2011

Iniciem la temporada 2011-12

Molts parlen de que aquest any és la fi del món... sigui com sigui... serà la fi d'una era... els qui vam començar aquest projecte mai ens hauríem pensat que enguany complirem la desena temporada!!!
I un desè aniversari s'ha de celebrar com diria el nostre gran líder espiritual "Satan": "a lo grande".
Hem decidit que serà un any cocodril com mai n'hi ha hagut cap:
-Hi hauran 35 entrenaments (un cada dilluns excepte algunes festes, consulteu el calendari).
-Fitxarem a “Nasty Mondays” 35 dilluns.
-Farem un mínim de 6 sopars cocodrils i 2 only girl o men.
-Veurem plegats la copa del món de rugby, el 6 nacions i les principals lligues mundials entre cervesa i cervesa.
-Farem un “Stage” de cap de setmana per enfocar la temporada i unir al grup.
-Lluitarem per ser campions de Catalunya de rugby 15 a nivell masculí i de rugby7 a nivell femení i masculí.
-Anirem de gira a terres britàniques.
-Participarem de ben segur als campionats estatals de rugby 7 i, si es fan, de rugby 15.
-Revalidarem la Bota Cup i participarem a altres tornejos amistosos.
-Rebentarem amb els nostres novatos a la “Cheibols League”.
-Farem la millor Cocos Cup de la història.
-La gala de final de temporada serà més màgica que mai.
-Seguirem entrenant a la platja fins entrat juliol i participarem oficialment a un torneig de rugby platja.

En definitiva, l’Old Guard s’assegurarà de que aquest any, sigui recordat al calendari com l’any cocodril!!!
Que ve la fi del Món... després d’aquesta temporada no hi haurà un després!!!
Família... és ara o mai!!!

Cocoooooo...DRILS!!!

divendres, 19 de novembre del 2010

Final de la primera volta

Acabada la primera volta, s'han acomplert tots els objectius de l'equip. Tant a nivell femení com masculí.

Les noies, a la primera jornada de rugby a 7, celebrada a Vic, van demostrar que tot i el canvi generacional estan més que preparades per lluitar per les primeres places del campionat.

Els resultats foren:
URL 19-0 UdL
UVic 23-17 URL
URL 24-12 UPF

Aquestes dues victòries les situen segones a la classificació del seu grup i les acosten més als campionats estatals.

Els nois, com ve sent habitual aquests últims anys, segueixen una línia ascendent que els ha situat primers de grup demostrant una ferrea defensa que els situa, amb només 24 punts en contra en 3 partits per 104 a favor, en una posició immillorable per abordar el títol.

Els resultats:
UVic 0-29 URL
UAB 7-51 URL
UPC 17-24 URL

Tot i jugar els tres partits fora de casa i acusar algunes baixes importants, la sòlida davantera cocodrila s'ha imposat contundentment a les rivals per donar molt de joc a una 3/4 que, tot i el canvi generacional, s'ha anat copsant i ha ofert un grandíssim nivell de joc.

Ara, finalitzant el, sense cap dubte, millor any de la història dels cocodrils, i amb els deures esportius fets, toca celebrar-ho amb el clàssic sopar de Nadal on els novells ens sorprendran amb les seves nadales, balls i actuacions diverses.

El 2011 promet ser un any encara més genial: Gira, Beuvais, Finals, Espanya, CocosCup... i moltes coses més!!!

Felicitats a tots els que feu possible que aquest somni segueixi sent una gran realitat.

Grande família!!!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Sopar d'inici de temporada


Ahir, com sempre,  va ser una nit “GRANDE”.
Com és clàssic en els cocodrils del desastre en vam treure or. Quan les coses semblen perdudes... sabem treure el millor de tots nosaltres i fer de les nostres cites un dia especial.
Poc cronificaré... ahir ho vaig donar tot i els meus records son difusos... imagineu que recordava haver-me anat al llit amb tres ninis, (ni novates, ni veteranes; je, je), I m’he despertat sol, adolorit i resacós... això si... orgullós de tots vosaltres.
Buenu, els qui veu estar ja sabeu la grandesa de sopar 44 en una taula per 25 propiciant així els rossaments i el caliu cocodril.
Els brindis pels novatos, les passejades per sobre la taula, les cançons mal apreses (Satan... envia’ns el cançoner); les autinmolacions voluntàries, les antibioticades, el sektor radichuels, els novatos peleons, els intents de discurs, els quilometres de viatge-botellón per anar a una disco a dos carrers del wilson, les fotos mítiques, les marranades, els lios, els gels... en conclusió... un bon sopar d’inici de temporada.
Ara, definitivament, podem dir, que ja ha engegat la campanya 2010-2011. Ens espera un any d’entrenaments, partits, sopars, festes, tornejos, gires i viatges; un any cocodril.

diumenge, 16 de maig del 2010

Cocos Cup by Antibíotico

No tinc paraules... nanos llegiu i rieu hores i hores. Que grande és l'Antibiótico.

Ermen


Ermen!
que no se fe la cronica!
la escric y te la paso i tu la penjes val?
que soc molt dolent a mans dels ordinadors..xD
soc de poble!
te l'adjunto a continuació:


Hola señors Cocos!
Primer de tot vull dir, que avui no podeu críticar la meva crónica,
ja que tinc permis de la vieja guardia xD,
El Divendres va ser un grandíssim dia,
tot marcat pels incidents que hi van haver,
just avans de començar...
plovia, la gente s'aburria, no havia cervessa, tot pintava que la cocos cup sería un desastre pq tot anava de cul,
però just en el moment adeqüat,
mister bombes de fum SATAN, va conseguir posa la musica en ON,
i doncs ja tot va començar a rutllar,
seguit el señor de les cervesses(Contacto del gran Divo) va vindre i va arreglar el problema,
amb cervesa ja tot era diferent, plovia pero mentres no hi faltes de beure ja ningu deia res,
algun que altre equip es va anar algun component seu que sinceramente no portava el rugby dintre seu,
pq un jugador de rugby sigui novato o vieja guardia juga plogui o nevi o estigui jo mateix de travesti en mig del camp...
I weno tot va començar una mica endarrerit encara que com ha dit el gran Ermen, tot es va arreglar ràpid pq van haver menys equips i es va poder arreglar ràpid,
els partits van començar a tenir magia, quan ja va deixar del tot de ploure i es va començar a secar una mica més,
ja havien jugat algun partit els femenins uns altres partits els falcons amb andorra i els vieja guardia amb la seva grandísima samarreta exclusive of old guard,
tot pintava que seria fàcil tant per les novates femenines amb unes marques increíbles de la grandísima requesón, i de la señoreta asenjo,
Després van jugar els old guards amb uns viejas guardies mitics dintre del emblema cocodril com benet, mestre, gold member....
Més tard un equip cocodril que portava la sang novata cocodrila ho dona tot al camp per tal de representar el màxim el que es portar sang cocodrila dintre dels nostres cors,encara que la nostra inexperiencia ens va passar revisió i vam perdre per errors de novatos,
però les ganes de jugar el segon partit s'ens veia en els ull,
ho vam donar tot no va poder ser devant de un equip liderat per dos marques "apostuflants" de doraemon,
després es va jugar un seguit de partits de l'equip Sorpresa Calico Electronico que ens va maravellar amb el seu joc hipersemblant,
que era increíble,
com unes persones amb capes i una samarreta així podia fer una magia tant gran dintre del camp,
això senyors no té nom,
i possat a preguntar grans interrogants,
com Brutus va jugar dos partits en un camp ple de fang i no es va tacar la samarreta ni la capa?
això mai ho sabrem,
només dir que el grandíssim equip del BUC que va aportar l'equip BUC i l'equip TGV van ensenayar-nos que eran uns grandíssims equips que van arrivar a la final i ens van deleitar amb un grandíssim joc d'aquest gran esport, guiats i liderats per uns germans que no tinc honor suficient per nombrar-los ja que eren uns verdaders cracks!
després dintre del bar,
estavem el divo servint birres al señor Solano(era VIP no se cuantes va pagar però mig barril fixe) i al seu equip de UPC (que tots van acabant potant-la menys dudu, que també portava una bona)
i com estava dient també estaba jo dintre de la barra, cuinant al màxim que em deixava la plancha i donant-ho tot per donar una imatge bona dels cocodrils i venent samarretes com si es tractes del mercadillo de hospitalé!
estava en la meva salsa,
i vam vendre molts entrepans que va ser bó, ja veurem l'economia com va quedar!
bueno di que l'entrega de premis als grandisims campions era més que merescuda i l'Ermen s'ho va currar com estem acostumbrants fent que veiesim pits pits pits son els meus amics, pechos pechos pechos son nuestros derechos!
gracies Ermen!
i gracies cocos!
i gracies a tots els que van fer possible pasar un dia tan gran amb aquest grandíssim esport!
enorabona per la grandisima cocos cup i perque celebrem tantes cocos cup que siguem yayos i siguem veient els nostres nets cocodrils d'acord?
VISCA ELS COCOS!
PD:la festa ja m'han contat que vau donar la talla (dit per UMU)!
un equip es aixo fora i dintre del camp donant-ho tot!
fins aviat!



Anti*

dissabte, 15 de maig del 2010

El BUC és proclama campió de la sisena Cocos Cup

Un matí plujós feia presagiar una Cocos Cup passada per aigua.

La primera sorpresa fou la impossibilitat d'utilitzar la Foixarda que ens van plantejar els encarregats del Camp per l'estat del terreny de joc.
Els ànims van decaure; es va avisar als equips que venien de lluny perquè no vinguessin. La gent que ja estava a la Foixarda es va resguardar del la pluja sota les carpes que els cocos anaven plantant a tota velocitat.
Un torneig de rugby, sense rugby... era un desastre.
Però... graciés a les gestions impagables del gran Mario Coppetti, els gestor de la instal·lació ens va permetre iniciar la cocos dues hores després del previst.
El canvi d'horari no va afectar perquè el nombre d'equips s'havia reduït de 15 masculins a 11 i de sis femenins a 4.
Amb el permís vingués el sol... i quin sol!!! En rés el camp va pasar d'estar enfangat total a aixecar pols sense pietat.
Una gran torneig on es van poder veure grans del rugby, on ens vam retrobar amb vells amics i on per sobre de tot... es va veure rugby de gran qualitat.
Una gran jornada, que es va amenitzar amb una entrega de premis al més pur estil universitari, (diuen que alguns van veure pits), on va regnar el bon humor i la jarana.
Alguns van pecar de mals bebedors, però no els hi tindrem en compta perquè en aquest món del rugby universitari català tots som germans i tots he tingut algun mal dia.
En definitiva... un gran dia de Rugby i una gran nit... però... amics meus... el que passa al Tiffanys... mor al Tiffanys.

Campió Femení: Coques
Campió Masculí: BUC
FEMENÍ:

GRUP ÚNIC:
Equip
G
E
P
PF
PC
Punts
Coques
3
0
0
43
12
6
Veteranes
1
1
1
20
22
3
Vic*
1
1
1
27
12
1
Taurones
0
0
3
12
39
0

Coques 24-7 Taurones
Veteranes 5-5 Vic
Coques 12-5 Veterans
Taurones 0-22 Vic
Veteranes 10-5 Taurones
Coques 7-0 Vic*

*Vic no es presenta, se'l sanciona amb -2 punts a la classificació.

MASCULÍ:

GRUP 1:
Equip
G
E
P
PF
PC
Punts
Old Guard
2
0
0
29
7
4
Andorra
1
0
1
21
12
2
UPC
0
0
2
14
31
0

Old Guard 12-7 Andorra
Andorra 14-0 UPC
Old Guard 17-14 UPC

GRUP 2
Equip
G
E
P
PF
PC
Punts
Ossos
2
1
0
38
28
5
Calico
2
0
1
61
21
4
Falcons
1
1
1
38
35
3
Taurons
0
0
3
0
43
0

Ossos 7-0 Taurons
Calico 21-14 Falcons
Ossos 14-14 Falcons
Ossos 17-14 Calico
Taurons 0-10 Falcons
Taurons 0-26 Calico

GRUP 3
Equip
G
E
P
PF
PC
Punts
BUC
2
1
0
90
26
5
TGV
2
1
0
69
12
5
Cocos
1
0
2
24
59
2
Rinosaurios
0
0
3
7
93
0

TGV 12-12 BUC
BUC 43-0 Rinousaurios
TGV 17-0 Cocos
BUC 35-14 Cocos
TGV 40-0 Rinosaurios
Cocos 10-7 Rinosaurios

SEMIFINALS:

Old Guard 5-21 TGV
Ossos 0-34 BUC

FINAL:

BUC 17-12 TGV

Ermen

dimecres, 12 de maig del 2010

Plantada per part de l'ACRL

L'Associació Catalana de Rugbi Lliga ha respost amb el silenci als nostres intents de contactar amb ella.

Després d'un inici de setmana complicat, on dilluns prevèiem fer forfait al Torneig de Rugby XIII de Perpinyà, els cocos una vegada més havíem reunit a un equip per defensar els nostres colors.

L'inici d'exàmens, la proximitat amb la Cocos Cup (Divendres 14), les lesions (Patxi, benèria, Marco, Satan, Panxeta, Corbates, Brandy, Canyes i d'altres) i la falta d'informació sobre els horaris de competició, havia fet que el dilluns només 11 cocos poguessin pujar a Perpinyà. Però som un equip i molts vam demanar festa a la feina (amb el conseqüent cost econòmic) per defensar el títol.

En definitiva... teníem un equip preparat per afrontar la jornada. Però... l'ACRL, no ens va contestar al telèfon. Per tant suposem que directament havien suspès la jornada i no ens havien avisat.

Aquest any l'organització del Rugby XIII universitari ha estat força caòtica. Nosaltres mateixos ens vam trobar amb la tasca d'organitzar una jornada a última hora, amb un cost de 670 euros de les nostres arques (que el nostre Servei d'Esports només ens abonarà en part segons els participants, segons ells 2 equips i el nostre en comptes de 6), que fou un fracàs de participació per la falta de coordinació entre l'Associació i les universitats.

Estem bastant desil·lusionats amb la implantació que s'està fent d'aquest esport en el món universitari. Ens sentim molt protagonistes quan a l'ACRL li interessa alguna cosa de nosaltres (muntar la primera jornada, entrevistes, cedir el nostre entrenament per a la selecció universitària, etc.), però molt abandonats quan no interessem o fan canvis de plans.

Després de la plantada d'avui... tractarem amb ella (l'ACRL) des d'una perspectiva més escèptica i realista.
Una pena, perquè molts de nosaltres estàvem realment engrescats amb aquest esport.

Ara, a preparar els paraigües i els abrics per a la Cocos Cup... com diria el nostre gran líder Satanàs... SERÀ GRANDE!!!

Ermen

dimarts, 11 de maig del 2010

Jornada de Rugby Lliga a Perpinyà

Demà, dimecres 12 de maig, els Cocodrils de la URL pugen a Perpinyà per a la Segona Jornada de Rugby XIII.

Serà un dia de rugby, germanor i diversió per a tothom.

Enguany els cocos pugen molt curts d'efectius, així que si, algun coco desaparegut vol donar un cop de mà... truqueu al Brutus (650131587).

Som els actuals campions de Catalunya i tenim la possibilitat de revalidar el títol. Sembla una tonteria dir això... però podem fer història. Quan es parli d'aquí a molts anys dels inicis del Rugby League a Catalunya i Espanya, es parlarà dels Cocodrils com l'equip de referència als orígens.

I nanos... us ho dic per experiència... sortir a la Wikipedia o a una enciclopèdia normal com a personatge que va fer història... és GRANDE!!!

Així que, a per totes!!!

Tenim el sotscampionat de Catalunya en masculí i femení i la Bota Cup en Masculí... la Cheibols encara es pot assolir... però, el Rugby XIII, està a les portes d'amanir un any increïble per el nostre equip.

Segur que els cocos, cocos, cocos.... segur que els cocos... GUANYARAN!!!

Però... et necessitem per fer-ho realitat!!!

Ermen