Dijous tarda, sensacions trobades, decepció per una final adulterada, nervis i més nervis per la nostre primera Gira Cocodrila (no teníem ni idea del que se’ns venia sobre...). Per desagriar l’ànim del col·lectiu, ens anem de GIRA!!! Nervis, cuc a l’estómac i ganes de bon rugby i bona ratafia.
Hem sentit rumors de sexe esbogerrat, de cocos superdotats i coques exuberants, però ens preguntem si realment tot això serà veritat...
Dijous nit, gran gresca a l’autobús cocodril. Un autobús replet de ganes de rugby i de festa, però sobretot d’alcohol vingut de Girona (Comando Ratafia, Comando Ratafia!) Després de sortir de Barcelona va començar una festa Non Stop durant 8 magnífiques horetes. No fa falta dir res més sobre la festa en l’autobús...! Poc espai i bona música: que més necessitem? Però hem de donar les gràcies al nostre conductor, al nostre gran amic Francisco, que ens va haver d’aguantar durant més de 24 hores de festa amb el que això comporta: parades higièniques, cançons repetitives, més de 70 cops escoltant l’himne cocodril, i les entrevistes inèdites de la Lara...!!!!
¡¡¡¡¡¡Alfagarin!!!!!!!! Aquesta peculiar àrea de servei ens canvia el rumb del viatge, (falta algú però no se q posar)
Ens despertem encaixonats en un carrer d’un poble que pocs coneixíem, Zarautz. La gent estava una mica desconcertada, però aquí arriba la primera sorpresa de la Gira 2012: anem enganyats!! La primera nit no la passem a Oviedo!! Encara ens preguntem perquè no vam tenir un bon berenar a casa el Patxi (ho deixem a l’aire amic... ehem, ehem!)
Els grans veterans tenien preparada una gimcana per els carrers de Zarautz, en la qual no van faltar els aspectes que més ens diferencien de la resta de la gent: relacions socials amb desconeguts, alcaldes caxondos amb furgonetes podrides, alcohol i més alcohol, Ràpids i helicòpters, i sobretot, acabar despullats, com sempre...
BATEJOS! Què dir dels batejos que els veterans no sapigueu ja... nit de bogeria amb un objectiu molt clar per els novatos: guanyar-se el dret a ser Cocodril; i després del que es va veure i viure a la platja de Zarautz, creiem que el títol està més que assolit. Molts del novatos/es tenen una visió una mica borrosa de les proves... per això, demanem als veterans, pel bé de tothom, que tot quedi en una visió borrosa... i que perduri en la nostra memòria!
El premi d’aquesta nit se l’emporta el futur novato de l’any, Quasimodo atès que es l’únic que va acabar a l’hospital (acompanyant un coco “chaquetero”) amb sostens i vestit amb la disfressa de Guasimodo. A més, va gestionar la situació amb metges i policia. Mooooolt grande Quasi! (El baile del Quasimodo, el baile del Quasimodo!)
Matí de dissabte “tranquil” i concentrats pels partits durs que ens esperen. Només els chupitos despertadors dirigits per un estelar Rapi i Patxi, que es trobava com a casa, i mai millor dit.
Arribada a Gijon. Les noies baixen a jugar, més mortes que vives, un triangular contra dos equips autòctons. Hem de dir que si vam perdre els partits, va ser culpa del Sultan... què és això de no voler quedar-se per animar a un grup de noies tirant-se i barellant-se pel fang?! Però lo important és participar, no nenes? Llàstima que la nostra Quickly, la nostra Asenjo, l’ànima del “Baile de la Fruta” es lesionés. Quin susto que ens vas donar tia! Esperem que no sigui res... i del cop al nas de la White? Que una mica més i l’hem d’empotar? Això, sense tenir en compte que no vam poder gaudir del joc de la Jarana, de la Noe i de la Virgi. Seguament, ho vam donar tot el dijous passat... Com vam deixar demostrant l’equip que estem formant, la pasciència i el treball de l’Ermen i el Koala. Que es preparin pel Campionat d’Espanya! El tercer temps, molt gran...! Encara estem enamorades d'aquell calb baixet amb veu d'espartano...! Ningú es pregunta d’on surten certs personatges del rubgy...?
Mentrestant, els nois direcció cap a Oviedo per jugar un partit contra els Cowpers. Un bon equip de la ciutat. Ens trobem amb un equip fort i entrenat, amb un camp immillorable (els camps d’allà tenen gespa!!!) la primera sensació que s’enduen es que veníem de passar una bona nit de festa, amb el cos pintat i cares de circumstàncies. Però quan els cocos en vam posar la samarreta aquesta situació va ser revertida ràpidament. Els cocos ens vam presentar amb un equip on hi havia jugadors de molta experiència, però també amb molts novatos. Tècnicament erem inferiors, però els cocos tenim uns collons molt grans, creieu-me molt grans, vam placar lo immplacable, vam avançar el que ningú creia que avançaríem i vam córrer tot el que les cames ens van deixar perquè el cor encara ens volia fer córrer més. El partit va ser dur amb pocs canvis per tant molts dels cocos van jugar els 80 min. Els que no van venir, us podem assegurar que vam deixar l’equip en una posició molt respectada per les terres d’allà dalt.. A partir d’aquest partit, queda entès el que és aquest equip per l’Old Guard, el perquè s’hi dediquen com es dediquen i es gasten el que no tenen... “Gràcies Old Guard” per donar-nos l’oportunitat de gaudir aquests moments. Tot el que hem viscut i sentit és gràcies al petit fill que veu criar des de fa anys.
Cowpers, gràcies pel gran tercer temps que ens vau preparar, i per organitzar una molt bona festa! Vam viure una nit màgica a Oviedo. Estem segurs que sempre recordaran la visita d’un petit equip universitari carregat de ganes i d’alcoholisme.
Però no podem passar aquesta nit sense recordar la gran valentia de les coques novates. Pocs ho sabeu, però els hi va tocar pringar. El pitxor hostal de tots, el que ningú volia trepitjar i posar els peus, allà van anar a parar elles, les més guapes de totes! Després de buscar durant una hora el maleït hostal, els hi va obrir la porta un espantós i terrorífic home desfigurat per l’alcohol i les pastilles... ni vocalitzava el tio! Ens va fer desplaçar a un altre pis, després de parlar per telèfon amb no sé qui i assegurar que eren TOT NOIES, I VOLIEN 3 CAMAS DE MATRIMONIO! Ni us imagineu el pis de ionquis que vam anar a parar...! Encara no entenem com vam sortir vives d’allà...! Segurament, va ser pel seu immillorable i perpetu sentit de l’humor; a més de la protecció del seu gran entrenador, Papi Ermen!
La tornada va tenir dues parts. La primera, amb xauxa i xerinola. La segona, amb demacracions i esgotament. Havíem de començar a deixar descansar el cos... Comença una setmana importantíssima per l’equip masculí que juga el campionat a 15 contra una banda de mercenaris.
Molts agraïments a: Francisco, alfajarin service, Arguiñano restaurante, albergue Zarautz, Alcalde de Zarautz, Model’s, el pirata, la radio, cowpers, hostal Alvarez, hostal Anna... i tots el que heu pogut fer això possible.
Els cronistes estem d’acord que hi haurà un abans i un després d’aquesta Gira Cocodrila. La unió i la força que hem traçat aquests dies, tots junts, no serà fàcil de trencar.
- COCO...!
- DRILS!
- COCO...!
- DRILS!
- COCO...!
- DRILS!
- AAAUH!
By Bet&Cura (Cronistes oficials de la gira)
By Bet&Cura (Cronistes oficials de la gira)
B
B
