Ens adjudiquem la Bota Cup 2010

Eren les 7:15 del matí... recent dutxat i preparant-me a base de cafè per afrontar un altre dia... veig que tinc un correu electrònic... era en My God... enviant el clàssic correu etílic a les 3:06:52 de la matinada... fent una crida a l’orgull cocodril*.

Un any més... els cocos, comandats pen Satan i capitanejats pel Butit... anaven a la conquista de la terra del fuet!!!

Aquest any però... seria un any de vergonya... les coques... ni una coca... no els acompanyaven. NI UNA!!!

Tot i així... els cocos... som cocos… I si una cosa ens caracteritza és la implicació i l’orgull per pertànyer a aquest equip... i... 10 valents enfilaren cap a VIC.

Es tractava d’un equip mediocre (dixt. Satan), composat per la cream de la cream cocodrila: Butit, Sucius, Pichot, Zantac, Bandoler, Divo, Ratatouie, My God, Hugo Plaff i Branychuels... personalment... crec que un equipàs!!!

I ho demostren els resultats:

Primera volta: (El resultat reflexa el nombre de marques... no hi havia conversions)

Cocos vs Centaures 6-0

MVP My God amb sonades escapades per la banda imposant la seva velocitat increïble.

Cocos vs Taurons 4-3

MVP Satan liderant l’atac cocodril i frenant en defens a uns taurons hypermotivats que ens tenien moltes ganes.

Cocos Vs Aligots 4-2

MVP Butit que va saber reaccionar al joc violent i agressiu dels gironins amb encara més agressivitat. ¡¡¡Punyos fuera!!!

Amb aquesta impressionant primera volta els cocos es classificaven com a primers de grup per a la gran semifinal contra els Ossos d’INEFC.

Just en aquest moment arribaven els reforços: Koala, Cutty i Ermen que venien de les seves respectives feines i compromisos.

Cocos vs Ossos 4-1

La semifinal fou un partit força desordenat on els cocos van marcar el tempo del partit demostrant millor conjunció i experiència... el resultat:; 4 a 1 pels cocos que hagués pogut ser més ampli si hagués pujat al marcador una marca mal anul·lada al Divo i ens haguéssim precipitat menys en moltes passades. Tot i així un gran partit.

Sense cap dubte l’MVP del matx fou Brandao amb una intensitat increïble i molt empenta.

A l’altre semifinal els Hobbits (novatos de l’UdVic) van donar la sorpresa del campionat eliminant a les velles estimades del Satan les Dancing Queens (veterans de l’UdVic).

Per tant la final fou entre els Hobbits de Vic i els Cocos de la URL.

Cocos vs Hobbits 3-1

Els cocos sortien confiats... havien vist jugar als menors i sabien que es tractava d’un equip molt desordenat i poc experimentat.

Però... les coses no foren fàcils... els Hobbits eren ràpids, lluitadors, valents i no feien presoners... jugaven com si fos la final de la copa del món... arribant sempre a placar a l’últim moment... llançant-se a ràfegues contra els nostres homes grans per frenar-los a costa de la seva salut... lluitant cada pilota com si fos l’Anell Únic... aplicant un antijoc constant fruit del desconeixement de les normes i de la permissivitat arbitral... als Hobbits no se’ls tenia que subestimar.

Els cocos es van avançar aviat amb una marca de força, única manera de trencar una defensa tan ràpida i mòbil.

Però els Hobbits, comandats pel gran Gandalf el Tripat sabien quina era el nostre punt fluix... el nostre líder, en Satauron fou hostigat constantment pels petits i va rebre, literalment, una pallissa... això es transmeté amb una pèrdua de pilota que els de la comarca aprofitaren per igualar el matx just abans de la mitja part.

El nostre líder va intentar fer la guerra contra els petits ell sol i el resultat fou més contusions al seu cos i una greu lesió de turmell que requerirà segurament una mica de gel i algun ibuprofè!!!

Satauron perdé els nervis i l’ancià MariaEnt el sancionà amb bastants cops de càstig...

Però no tot estava perdut... nosaltres contàvem a les nostres files amb un autèntic troll de les cavernes que es desfeia dels Hobbits com si fossin mosques... el gran Brutus... amb dues marques de potència, amb 5 hobbits a l’esquena en cadascuna definia el marcador final: 3-1 pels cocos i s’establia com l’MVP de la gran final.

Cal remarcar que a la final també li van anul·lar injustament una marca al Divo... la teva mitja melena rossa... és la gran enveja d'en Marià!!! No t'ho prenguis malament...

Una gran jornada esportivament on només cal lamentar la greu lesió d’en Zantac que el mantindrà apartat del rugby 2 o 3 hores i l'absencia d'en Marco que tenia hora a la maternitat del Hospital de la Sagrada Familia per a una ecografia... felicitats papi!!!

Però la festa continuava... aprofitant la lesió d’en Satan, els cocos envoltaren un barril de birres i començà la jarana... aquí els nostres novatos van fer una bomba de fum cap a les dutxes i els grans triomfadors foren els Ossos d’INEFC (per variar) seguits de prop pels motivats Hobbits que prometen donar molta guerra en un futur.

Poc després a les dutxes es va produir una situació tensa entre el Satan i el Ratatuie... que deixà al nostre capità... per primer cop a la seva vida... escandalitzat!!! Qui vulgui detalls... que vingui a la pròxima Bota Cup!!!

Del camp vam enfilar al Bar-Pub on es reuneixen normalment els Garrins de Vic i vam tenir uns moments entranyables de camaraderia cocodrila i vam xerrar i xerrar sobre el futur de l’equip i la vergonyosa plantada de les coques... el nostre líder espetà: “les coques no ensenyen pit, no volen jugar a rugby, congenien amb l’UB i l’UPC, les coques... han de desaparèixer i convertir-se en les nostres cheerleaders!!!”.

Els aplaudiments foren sonats... els cocodrils estaven enfadats... tot i així... finalment en Satan digué: “hem de deixar-les existir... de moment han canviat cada any totalment la plantilla... però alguna, poques... sembla que els comença a agradar el rugby... potser algun dia puguem parlar d’una Vieja Guàrdia femenina, qui sap?”.

Les drogues i l’alcohol el començaven a afectar... però al seus ulls es reflexava el carinyo que sent per a les seves filles... que no son com un pare espera que siguin... però que vulgui que no... son les seves filles.

Després aparegueren els uns Taurons completament etilitzats que es lamentaven de la derrota soferta a les nostres mans al camp de rugby... intentaren desafiar-nos a càntics... però foren de nou humiliats... són i seran, sempre, els nostres germenas petits... sempre un passet darrere les nostres reptilianes cues.

La nit continuà amb el gran sopar que ens van oferir les novates de les garrines que es van tirar 4 hores cuinant per a tots els equips... un autèntic femení que si que estarà a la cocos.

Aquí... jo ja vaig fer la meva personal i clàssica Bomba de fum... tinc 23 anys i ja no aguanto com quan en tenia 25... je, je.

La nit de VIC... segur que va aportar molt als nostres valents comandats pel nostre més estimat Vigatà My God!!! Un crac que es sentia feliç de jugar un any més a casa seva... us deixo el seu mail perquè entengueu com viu els cocos el nostre germà:

* "Cocodrils:

Com tots debeu saber, dema a Vic es disputara la bota cup . Es un torneig de rugby seven al qual es viu l'essencia pura del rugby universitari(l'esport que a tots ens emociona:rugby, bon rollo, birra, noies que ensenyen els pits constantment....). 

Perque tots mentengueu es com la cocos cup Vigatana. Aquest torneig el varem guanyar nosaltres, els cocodrils, l'any passat amb una victoria contundent pero molt disputada. 

Aixis que aquest any no podem permetrens el luxe de deixar el llisto baix. Tot aixo be de que avui parlant amb el capita. m'ha comentat de que hi ha poc quorum. 

Cosa que puc mitg entendre ja que tenim un calendari molt atepeit, pero a la vegada em crea una certa engoixa ja que tenim una llarga plantilla i que a la rectra final d'aquesta gran temporada tenim que demostrar tots junts qui som i qui em set tot aquest glorios any. Perque aquest any encara no s'ha acabat!! 

Per lo tant demano a tots els Veterans, els Novells i fins i tot a la Vieja Guardia que fem tos un esforç per revalidar el titol de l'any passat. La Bota Cup. 

Dema sera un gran dia on si fa falta sangrarem sang verda, groga i negre per continuar demostrant que els cocodrils eren, son i seran el millor equip de Rugby universitari que hi ha agut mai. una abraçada. MyGod!"

Moltes gràcies a tots per aquest garn dia de rugby... us estimo una barbaritat.

Ermen