Bota Cup

Aquest pròxim dijous dia 6 de maig, els cocos estem invitats a la Bota Cup, un torneig de seven germà petit de la nostre gran Cocos Cup i que enguany celebra la seva quarta edició... els cocos som el flamants vencedors de la última edició, tant en masculí com en femení... i per això... és important que conservem la bota a les nostres vitrines.
Enguany... potser aprofitarem el viatge per jugar el partit aplaçat de la Cheibols League contra els Garrins de Vic (informació a confirmar). Sigui com sigui, els misters, Zantac and Krusty, convoquen a tot l'equip per participar al torneig... hi haurà jarana, birra, germanor, bon rollo i per sobre de tot... el més important... RUGBY!!!
Dilluns el My God ens explicarà la segona part de la Bota Cup... o sigui la Nasty-VIC-ious Night.
Sigui com sigui, dilluns piles a tope i dijous a pasar un gran dia de rugby a VIC.
Pels que no teniu memòria enganxo la crònica de l'any passat... fou una jornada èpica!!!


BOTA CUP 2009
Ahir,dijous 16 d'abril, a només una setmana del dia predilecte dels cocos (Sant Jordi, en que les coques i els cocos fan el que millor saben fer entre ells: estimar-se), un petit contingent de cocos es va embarcar en els seus cotxes per anar a conquerir un dels trofeus més històrics del rugby universitari: La BOTA CUP.
Un torneig que enguany celebrava la seva cinquena edició i que organitzen els Garrins de la Universitat de Vic. Un equip jove però que ha entrat amb força dins del panorama universitari i que demostra temporada rere temporada ser portador de l'esperit rugbístic més autèntic.
Els cocos, per variar, van arribar tard, però, com que els germans de Vic ja ens coneixen, ens van esperar.
Després d'un dia plujós, on a Vic va caure pedra i tot, amb els cocos va arribar el sol i es van iniciar els partits.
En l'apartat masculí, els cocos es mostraven intractables, amb una profunda plantilla carregada de qualitat, es van anar desfent dels seus rivals (INEFC Barcelona Ossos, UPF Taurons i UDG Aguilots), amb “abultats” resultats (el resultat més curt va ser de 9 assajos a 1 contra els ossos) i mostrant una fermesa defensiva digna d'elogi (en tot el torneig només van rebre un assaig en contra).
Pel que fa a les noies, viatjaven una mica més delmades. Només sis valentes van comparèixer al torneig. Tot i així van rebre suports puntuals d'amigues d'altres equips i d'excoques com la Clara.
Elles tampoc van conèixer la derrota. Tot i així els partits van ser durs i força disputats, però amb els ànims d'una Eli lesionada i d'uns cocos orgullosos de les seves coques, les noies es van anar imposant a les seves rivals demostrant un esperit de lluita modèlic.

Un cop finalitzada la fase prèvia, es van disputar les dues semifinals. Per una banda els cocos es van desfer amb contundència dels Geriàtrics UDV (un equip format per autèntics veterans que doblaven amb escreix l'edat del coco més veterà present (Papi Ermen) que ja suma 22 anys i mig.
A l'altre banda, les Dancing Queens de VIC es van desfer d'un pupurri Viguenc força combatiu, reforçat per elements dels Ossos.
Abans de la final es va fer un partit de germanor entre dos equips formats per totes les noies participants al torneig on es van veure detalls de molta qualitat i on les coques van guanyar i perdre, ja que estaven barrejades. Això si, a nosaltres ens van guanyar el cor de per vida. El partit va finalitzar amb una dansa col·lectiva al més pur estil excursionista, on, per decepció de la multitud, no es va veure pit.
La final masculina només va durar 5 minuts. Els Dancing Queens, al veure's traïts pel Satan (la queen més gran del torneig) es van mostrar força violents i després d'un contundent placatge del nostre BarbieCoco van iniciar una tangana innecessària més reflex de la impotència que sentien (en cinc minuts perdien 6 assajos a 0) que del comportament dels cocos que en tot moment va ser de ferplay i respecte al rival, menjant-se més d'una bufetada per l'amor a aquest esport i per la filosofia del torneig.
En definitiva, una acció puntual, vergonyosa, d'un garrí, que va significar la suspensió de la final, però que no va aconseguir embrutar una jornada magnífica de rugby coronada amb uns jocs extrarugbístics al tercer temps on es van imposar amb una contundència aclaparadora els Ossos de l'INEFC Barcelona. Tota una demostració!
Al sopar i entrega de premis regna la llei del silenci (lo que pasa en Vic, en Vic se queda). Haurem de consultar al Topo. Qui és el topo???????

Ermen